Les extranyes desaparicions de les places de parking.

Fa temps que m'estic trobant amb quelcom de molt rar. De cop i volta van desapareixent les places d'aparcament al carrer. I no em refereixo a les gratuïtes, no, que d'aquestes quant se'n tropa alguna miro de contactar amb paleòlegs per a que la datin. Em refereixo a les places per les quals tots paguem, i no indirectament amb l'impost de circulació, son aquelles profusament decorades de colors, diguem-ne relaxants, blau i verd.
Primer pensava que era degut a la gran venda de vehicles que hi ha hagut en aquest país, però d'aquest estrany fenomen me n'he adonat aquests últims anys, on les noves matriculacions no eren ni de bon troç les que estàvem acostumats. Per tant la cosa s'estava complicant: si no es matriculen tants cotxes, i la dificultat per aparcar creix, aquí esta passant quelcom que cal descobrir.
Va ser el moment de passar a l'acció i estudiar els canvis que hi ha hagut, i per tant vaig començar per l'entorn més immediat. El estudiar a fons aquest entorn, petits canvis imperceptibles en el dia a dia es varen combinar fins a un punt en que eren incomptables les places d'aparcament al carrer desaparegudes. Les primeres varen desaparèixer sota unes línies en forma de paralelògram i de color groc. Després varen ser unes ratlles blanques, obliqües i paral·leles, amb poca distància entre elles. Més tard, també una altra línia, aquesta paral·lela al carrer i d'una amplada considerable, va causar incomptables baixes, potser centenars. Per tant, es començava a ensumar una possible tragèdia, una aniquilació en massa de unes pobres places d'aparcament, que estaven quietes i indefenses, soles, al carrer.
I malhauradament, en aquests instants ja s'ha firmat la sentència de mort de moltes d'aquestes places que encara restaven entre nosaltres. Places que un cop a altre, possiblement molts de nosaltres em usat, sense demanar res més a canvi que un petit paper amb la data de caducitat del se ús. Aquesta nova desaparició ve lligada a la primera tongada de desaparicions. S'incrementaran les línies grogues.

Fins sempre places d'aparcament!!!

Per ordre d'aparició de les ratlles:
- Containers de brossa, plàstic, vidre i paper.
- Aparcaments de motos a la via.
- Nou carril bus.
i finalment
- Nova implantació de containers a BCN.

PS. Cada cop que veig una intervenció municipal al carrer, penso en les places d'aparcament que ens costarà a tots. Ja veig que no volen els cotxes ni pagant, per la qual cosa ens caldrà un canvi de mentalitat i sistema de transport.

Retorn al passat

A principis d'aquest mes va succeir un fet, no per volgut, completament inesperat. El retrobament dels antics companys d'EGB, només 27 anys després de finalitzar-la. No hi erem tots, per raons tan diverses com la premura de la trobada, encaixar horaris, gent encara no contactada, gent que viu o està en altres països i gent que malahuradament ja no hi és. Però a tots els que hi erem, varem viure una sensació estranya de desconeixença, anyorança, alegria, i ganes de recordar i de posar-nos al dia. le vetllada va ser molt agradable i les ganes de repetir-la han quedat paleses amb la proposta de la segona, obviament abans de 27 anys més.

El més curiós és que ha calgut un invent del dimoni per a que aixó fós factible, el Facebook (feisbuc pels amics). Si ens ho mirem amb perspectiva, ens ha calgut un invent del futur per poder retornar al passat! Qui diu que els viatges en el temps no són possibles, Nosaltres ho vàrem aconseguir fa pocs dies durant unes hores, retornant al l'any del "naranjito" com deien en un programa televisiu (1982 per més dades).

Ara queda la part més engrescant per a la propera. La recerca de la gent no contactada. En pocs mesos sabrem quins fruits haurà donat.

Fins aviat!

Ser-hi

Fa molt temps que em balla pel cap, i quant vaig obrir aquest bloc no era la intenció inicial parlar de política, o més ben dit de com ens, perdo, m'afecta.

Però ja n'estic tip, estic fart de sentir la classe política que tenim, aquí i allà, la que ens mana i la que la que oposa. Estic tip d'aquesta actitud xulesca, fatxenda, i en molts casos irresponsable, d'aquesta gent que es fan dir polítics, els quals l'únic recurs que ven és la desqualificació constant sense aportacions positives. Tant se val, el que ens cal es un bon titular per avui, i així ens quedarà temps per pensar el de demà, i qui dia passa, any empeny!.

Cada cop em costa més creure que sortirà algú que pugui donar una mica de llum o idees que siguin engrescadores, que portin un projecte al darrere, i sobretot sense por. Però tal com ho veig, en el moment que apareixi, serà automàticament devorat per la maquinaria del partit, sigui el que sigui, sense distinció de dretes o d'esquerres, d'aquí o d'allà (potser més els d'allà que els d'aquí per allò que si te la "foten"els de casa, Són els de casa!)

Recordant la frase de J.F.K. "No et preguntis que pot fer el teu país per a tú, si no, que pots fer tú per al teu país" miraría d'afegir-hi "per desenpallegar-te d'aquesta mediocritat política general i buscar l'excel·lència".

Bé doncs, pel que sembla ja he estat contaminat i he acabat desqualificant a tothom sense aportar solucions!

Fins la propera!

Sóc català, i que?

Ara mateix estava escoltant les noticies de les sis a RAC 1 i surten unes paraules del candidat del PP a les euopees sobre la nova Llei de l'educació de la Generalitat. Tornen a sortir amb el teme de les 3 hores de castellà. Titlla d'ignorants als pobres estudiants catalans que degut a la "salvatjada de l'immersió lingüistica" perdràn la llengua castellana.
En els diversos estudis de nivell, amb l'actual dedicació de dues hores, tenen curiosament un nivell semblant que a la resta de l'estat. N'estic fart, ben fart de tota aquesta intoxicació constant de la informació i de les opinions que es vessen ( o potser més ben dit es vomiten ) des de certes posicions. Tan costa de païr que fins hi tot la Unió Europea elogía la immersió lingüistica catalana, que s'hauria d'agafar com a exemple per a casos similars!

Finalment o torno a dir, n'estic fart de tota aquesta mentida repetida una i mil vegades fins que ens la creurem com a veritat.

Pertant s'ha acabat d'una vegada per totes:

SÓC CATALÀ... I QUÈ?