Ja feia massa temps que no passava per aquí. Responsabilitat del canvi constant. Ho excusa de no tenir res a dir. Però tanmateix és curiós com reaccionem enfront el canvi, que al cap i a la fí, és, o, hauria de ser el motor de la nostra evoluciò personal.
El canvi en si no és ni bò ni dolent, es diferent al conegut fins aquell moment, i potser al estar-hi acostumats ens trobem amb recança davant l'incertesa. Un canvi de pis, per molt que pugui arribar a ser desitjat, provoca un trasbals que pot fer trontollar els propis fonaments, i nomès l'actitut amb que ho encarem ens farà fins i tot gaudir de la situació (Potser aixó és molt optimista, si sobretot hi afegim reformes).
En el fons el que realment importa, no és el canvi, sino l'actitut que prenem nosaltres mateixos alhora de adaptar-nos a aquests. Podem caure, però també ens podem aixecar. només s'hi ha de tornar, i tornar, i tornar. Evidenment, si hi ha canvis també hem de canviar les estratègies per les noves adaptacions.
Déu n'hi dó la parrafada que m'acabat sortint. Realment el fet d'acabar de sortir de la convenció anual de la companyia t'acaba influint bastant, però ha estat divertit.
Fins aviat!!!!!!!
