Provar-ho sense caminador

Fa temps que em passa pel cap tot el que envolta aquesta suposada comunió entre l’estat Catalunya, aquesta convivència, aquesta cohabitació. Crec que ja no cal pensar-hi més, per que és malbaratar energies. Les hem de canalitzar cap a objectius tal vegada molt més difícils però la recompensa a obtenir és molt més alta. Sense pressa (o potser no) ens hem de marcar la fita cap a una concepció de nació independent deslliuran-nos d'aquestes angoixes i percepcions d'inferioritat que ens volen fer combregar. Cada vegada que sento el tema tractat des de l'altre costat, és més clar que és impossible raonar-hi donat que no tenen cap interés (se'ls hi acabarà la moma?) de parlar del que per ells són regionalismes. (escrit el 25/06/2.010)

Han passat 4 dies mal comptats desde que vaig començar aquestes ratlles, i tot just s'han acabat 4 anys d'espectacle legal al constitucional.

Continuo estant tip de demanar perdó per ser català!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Constitució Espanyola 1978

Título preliminar

Artículo 3.

1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos.

3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.

Tan que criden alguns pel tema de la Llengua, i potser s'haurien de rellegir la constitució, sobretot l'apartat tercer de l'article 3 del títol preliminar.

No calen més comentaris, només més voluntat!!!!!!!!!!!!!!

No cal estar net de culpa per tirar la pedra!

En aquests moments estem vivint la reunió del G-20. El més curiós de tot, o potser no, és que els plats trencats els acabarem pagant sempre els mateixos. El resum a l'absurd del que ens esta passant es tal com dir que:

Uns senyors deixen diners d'alt risc. Ho recol·loquen als mercats gracies a la bona feina de les empreses de "rating". Com passa amb les coses d'alt risc, a la fí se'n va a fer punyetes i tot es comença a ensorrar.

Que passa llavors?

-Salvem els Bancs!! Salvem els Bancs!!

Vinga a LLENÇAR diners públics per tapar les vergonyes bancàries però, també, com tot, s'acaben i comencen uns problemes més greus, que per ajudar encara més surten de nou aquestes empreses de "rating" per llençar malediccions als governs malbaratadors i així ensorrar-ho tot una mica més.

A fer punyetes el país que toqui en aquell moment.

Un moment, tinc una pregunta... I a les empreses de "rating", Quí les "ratingueja"? per que al cap i al fi sembla que estan per sobre del Bé i del Mal

Ps. L'ou o la gallina?