Air Berlin

Anava amb el cotxe quan de cop sento una noticia sobre l'editorial de la revista d'una companyia aèria "Air Berlin" saltant contra la petició del Govern Balear d'utilitzar també el català en les seves comunicacions. Deixant anar una sèrie d' afirmacions sobre la pèrdua de l'idioma castellà (són més de 300 milions a tot el món, oi?) a les illes i la persecució del mateix a Catalunya. N'estic fins al cap de munt de tanta desinformació, del fet que ens hem de justificar per cada pas que fem per defendre la nostra cultura. En resum n'estic fins allà i més amunt de que sembli que hem de demanar perdó per ser catalans. On és ara "l'Estado Español Plurinacional i Plurilingüe" que no ha sortit a defendre la seva riquesa cultural (perdó, no som llengua oficial a la Unió Europea, no per pes de parlants si no per la manca total de pes polític en la mateixa, per tant, "no existim").

Bé tanmateix, no cal preocupar-se tant, al cap i la fí es tracta d'una empresa i com a tal el que mana són els beneficis. Per tant, com que fins ara han estat capaços de sobreviure sense que hi hagi viatjat, no els hi passarà res per que continuï així.

Deu n'hi dó de la entrada

Quins bons desitjos que vaig tenir en el seu moment de crear aquest bloc. Sense ni pensar-ho , ja ha passat gairebé un any i mig des de que es va activar. Aquest és el segon missatge. I no serà per les ganes de posar-mi ( o més aviat si ), que a vegades n'hi ha hagut moltes. Sobretot per poder vessar tota la indignació que em provocava, i em continua provocant, tot el trasbals diari de la política d'aquest país, o d'aquest estat, o més aviat d'aquesta olla de grills dominada per les envejes i les travetes dels uns cap els altres donant la sensació que s'han oblidat que nosaltres, la gent, està allà, al fons, arraconada, com si no formés part d'això només que un cop cada quatre anys o quelcom menys si ha l'elit els interessa.
Crec que en tornaré a parlar. Espero que sigui abans d'un altre any i mig.
Fins ara.