28 de maig 2008

Deu n'hi dó de la entrada

Quins bons desitjos que vaig tenir en el seu moment de crear aquest bloc. Sense ni pensar-ho , ja ha passat gairebé un any i mig des de que es va activar. Aquest és el segon missatge. I no serà per les ganes de posar-mi ( o més aviat si ), que a vegades n'hi ha hagut moltes. Sobretot per poder vessar tota la indignació que em provocava, i em continua provocant, tot el trasbals diari de la política d'aquest país, o d'aquest estat, o més aviat d'aquesta olla de grills dominada per les envejes i les travetes dels uns cap els altres donant la sensació que s'han oblidat que nosaltres, la gent, està allà, al fons, arraconada, com si no formés part d'això només que un cop cada quatre anys o quelcom menys si ha l'elit els interessa.
Crec que en tornaré a parlar. Espero que sigui abans d'un altre any i mig.
Fins ara.