Fa temps que em passa pel cap tot el que envolta aquesta suposada comunió entre l’estat Catalunya, aquesta convivència, aquesta cohabitació. Crec que ja no cal pensar-hi més, per que és malbaratar energies. Les hem de canalitzar cap a objectius tal vegada molt més difícils però la recompensa a obtenir és molt més alta. Sense pressa (o potser no) ens hem de marcar la fita cap a una concepció de nació independent deslliuran-nos d'aquestes angoixes i percepcions d'inferioritat que ens volen fer combregar. Cada vegada que sento el tema tractat des de l'altre costat, és més clar que és impossible raonar-hi donat que no tenen cap interés (se'ls hi acabarà la moma?) de parlar del que per ells són regionalismes. (escrit el 25/06/2.010)
Han passat 4 dies mal comptats desde que vaig començar aquestes ratlles, i tot just s'han acabat 4 anys d'espectacle legal al constitucional.
Continuo estant tip de demanar perdó per ser català!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada